L’objecte d’aquesta ordenança és regular l’activitat de les persones físiques i jurídiques que es desenvolupen principalment a la via pública i a altres espais i serveis de domini públic, o que transcendeixen l’àmbit estrictament privat, mitjançant la modulació o limitació de determinats tipus de comportaments, per tal d’aconseguir el benestar col·lectiu i possibilitar la convivència ciutadana. La ciutat ha de ser un marc natural de convivència i d’iniciativa social. (Publicat al BOP de Lleida núm. 36 el 13/03/2007 i al DOGC el 03/04/2007) - Modificació del articles 41 i 103 (BOP 25/11/2008) - Modificació dels articles 14, 102, 103 i 104 (BOP 21/02/2009) – Modificació dels articles 14, 19, 22, 23, 27, 30, 38, 53, 102, 103, 104 i 106 (BOP 02/01/2015). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència 331/2010, de 7 d’abril, va declarar nuls els articles 3.3, 30.2.s, l’últim paràgraf de l’article 19.6, l’article 39.4, el primer paràgraf del article 108.2.a i del 108.3.a (relatius a la responsabilitat directa i solidària de pares i mares, tutors i tutores, guardadors/es legals o aquells que posseeixin la custòdia legal per les infraccions comeses per menors o aquells en que concorre una causa d’inimputabilitat) i els articles 114 i 115 (on en es regulava una sanció administrativa diferent a la multa) de l’Ordenança de Civisme i Convivència de l’Ajuntament e Lleida, publicada al BOP de 13 de març de 2007. El Tribunal Suprem en la sentència 693/2013, de 14 de febrer, va declarar nuls els articles 26.2, 27.9 i 102.25 de l'Ordenança Municipal de Civisme i Convivència al·lusius a la limitació o prohibició d’accedir o romandre als espais o locals destinats a tal ús, a les persones que portin vel integral, passamuntanyes, casc integral o altres vestiments o accessoris que impedeixin o dificultin la identificació i la comunicació visual de les persones.